Aquests pares solen ser sobreprotectors i controladors amb els fills, limitant la seva capacitat de decisió i actuació. Això pot tenir conseqüències negatives en la vida adulta dels nens, com ara dificultat per manejar les seves emocions, inseguretat, dependència emocional, dificultat per gestionar la frustració i un pensament egocèntric. És important evitar la sobreprotecció proporcionant eines perquè els nens puguin resoldre problemes per si mateixos i permetent-los equivocar-se i aprendre'n.