ENDODÒNCIA

La endodòncia (tractament de conducte o anomenat de forma comú matar el nervi) és la part de la odontologia que s’ocupa del diagnòstic i tractament de les malalties de la polpa dental (el nervi).

Les causes més freqüents

S’ha de practicar aquest tractament:

  • Càries (descalcificació de la dent) la dent es torna sensible a la fred, al calor, a la masticació. El dolor pot ser intermitent o constant. Fins i tot la dent pot canviar de color o pot aparèixer un flegmó, en aquests casos l’única manera de curar aquesta infecció, és eliminant el teixit infectat (nervi)
  • També podria estar aconsellada la endodòncia en dents que requereixin tallats exhaustius per a posterior col·locació de corones o ponts o en dents que presenten lesions periodontals.
  • Re-endodòncies.
  • Traumatismes dentals.

La complexitat d’aquest tractament varia depenent de la naturalesa de la dent (una arrel, més d’una arrel, arrels corbes, obturades, etc.).

Tractament

  • Eliminar la càries existent.
  • Fer una obertura fins a arribar al nervi (polpa).
  • Els conductes de la cambra polpar es netegen amb instruments especials anomenats llimes i es renten amb líquids antibacterians, d’aquesta manera preparem els conductes per a allotjar el material d’obturació.
  • Obturar els conductes amb materials termoplàstics de manera que els segellen completament, per a que cap fluid pugui filtrar-se a l’interior del conducte i crear una nova infecció.

 

Les radiografies en endodòncia són una ajuda essencial per a tenir la certesa de que els instruments arribin exactament a la punta de l’arrel i no la sobrepassin.

Un cop finalitzada l’endodòncia, el següent pas és la reconstrucció de la peça dental, ja per deixar-la amb un empastament si ha quedat suficientment forta, o per a convertir-la en un monyó si ha quedat dèbil, en el qual posarem una corona per a protegir-la, d’aquesta manera evitarem la seva extracció.

Complicacions

Casos en que la endodòncia o tractament radicular, no arriba a eliminar tot el teixit infectat i el problema persisteix, tals com:

  • Dents amb conductes accessoris (algunes dents tenen ramificacions del conducte principal, com si de l’arrel d’un arbre es tractara, en aquestes ramificacions no es poden eliminar les bacteries mantenint la inflamació encara que s’hagi obturat el conducte principal) i dents amb conductes exageradament curvats o estrets (es solen
    presentar en la majoria dels casos de persones grans, en dents amb obturacions molt profundes i antigues; aquests conductes poseixen un calibre equivalent a un cabell i contenen bacteries que poden donar lloc a complicacions posteriors).
  • En altres ocasions, la infecció s’ha extés a l’ós i l’eliminació de la caries no es suficient perque les bacteries ja han col.lonitzat l’os Fractura de l’arrel, una dent pot desenvolupar fisures a la seva arrel, fisures que podenevolucionar en fractures i posteriorment tenir infeccions.
  • Fractura del dent, la causa d’aquesta fractura es la força de la masticació sobre una de les parets dentals debilitades.

Reendodoncia

Procediment en el que es fa necessari tornar a netejar els conductes amb l’objectiu d’eliminar tota la materia viva que hagi pogut quedar en una altra endodòncia (veure complicacions: conductes accesoris, conductes estrets, etc.).

El procediment es bàsicament el mateix: instrumentació dels conductes, neteja amb hipoclorit i farciment amb gutapercha.

Si després de realitzar-se una reendodòncia no es possible salvar la peça dental s’optarà per la apiceptomia o la sustitució de la peça per un implant.