PRÒTESIS

Les pròtesis dentals són elements artificials que substitueixen les estructures dentals perdudes o deteriorades;
retornant a la boca tota la funcionalitat, resistència i estètica de les peces originals i restaurant també la relació entre els maxil·lars i la dimensió vertical. L’objectiu de la pròtesis serà aconseguir una dentadura no tan perfectaperò si natural, tenint en compte l’edat del pacient, sexe del pacient, morfologia facial del pacient, mida de la cara i la pròpia dentadura del pacient.

Els problemes estètics poden sorgir per:

  • Falta de dents.
  • Dents mal col·locats.
  • Dents de forma, mida o color alterat.
  • Dents que mostren l’arrel per la retracció de la geniva.

Objectius de les pròtesis

Funcionalitat:

Les pròtesis dentals són elements artificials que substitueixen les estructures dentals perdudes o deteriorades;
retornant a la boca tota la funcionalitat, resistència i estètica de les peces originals i restaurant també la relació entre els maxil·lars i la dimensió vertical. L’objectiu de la pròtesis serà aconseguir una dentadura no tan perfectaperò si natural, tenint en compte l’edat del pacient, sexe del pacient, morfologia facial del pacient, mida de la cara i la pròpia dentadura del pacient.

Els problemes estètics poden sorgir per:

  • Falta de dents.
  • Dents mal col·locats.
  • Dents de forma, mida o color alterat.
  • Dents que mostren l’arrel per la retracció de la geniva.
 

Retenció


Tota pròtesis, ha de tenir un sistema de retenció eficient, és a dir, que la restauració no caigui o surti de la seva posició, ja que de no ser així la masticació, deglució i fonètica, es veuran afectades i fins i tot impossibilitades.
 

Suport:

El suport de les pròtesis, és a dir, les estructures de la boca (dents i periodonci) que suportaran les pròtesis, han de ser meticulosament escollides, ja que tant l’estabilitat com la retenció, dependrà en part d’un bon suport.

Estabilitat:

L’estabilitat d’una pròtesis és fonamental, ja que una pròtesis inestable (que “balla” a la boca), entre altres coses es balancejarà al mossegar per un o altre costat, pel que no és una pròtesis funcional ja que dificulta la masticació i la fonètica, a més de ser ja de per si incòmoda a la boca.

Fixació:

La fixació no depèn de l’aparell protèsic, sinó del territori de suport. De la mateixa manera que cada aparell protèsic té les seves pròpies unitats de retenció, suport i estabilitat, tindrà la seva pròpia unitat de fixació. En Pròtesis Totals, les unitats de fixació estaran marcades per l’estabilitat de la geniva adherida a l’os, depenent de la quantitat d’os romanent (que és en definitiva el que suportarà les forces d’oclusió). En pròtesis removibles o fixes estarà donada per la relació d’inserció periodontal de les peces pilars respecte a la corona clínica del mateix. En pròtesis implanto-suportades la unitat de fixació està íntimament lligada a la osteo-integració de l’implant.

Tipus de pròtesis

Les pròtesis podrien classificar-se de diverses formes tenint en compte diferents característiques de les mateixes: tipus de suport, materials de confecció, tipus de restauració, etc…

Corona fixa (fundes)

S’utilitzen per a cobrir dents destruïts, reparar una fractura, col·locar un pont, recobrir un implant, dents descolorits o que hagin estat sotmesos a una endodòncia. Tradicionalment les fundes necessiten d’un nucli metàl·lic per a aconseguir una resistència adequada. La evolució en els materials ens permet en l’actualitat utilitzar fundes amb nucli ceràmic sense perdre resistència i millorant l’estètica ja que aquests materials reprodueixen més fidelment l’estructura de capes de dent natural, aquests materials són: el zirconi i la ceràmica, són duradors i amb ells es pot aconseguir una boca ordenada, sana i harmònica. Les fundes produeixen variats beneficis com són:

  • Corregir dents mal posicionades, tacades o descolorides
  • D’alta duresa i resistència
  • Biocompatibles amb la geniva
  • Translúcides, igual que les dents naturals
  • Sense línies negres per retracció de la geniva
  • Sense metall i per tant no provoca al·lèrgies
  • Milloren el seu somriure, fent impossible saber que les noves dents són artificials.
 

Pròtesis removibles

 
 Són aquelles que el pacient por retirar de la boca i tornar a col·locar ell mateix:
  • Pròtesis removibles de resina.
  • Prótesis re,ovibles metàl·liques o esquelètiques.
 

No removibles (fixes)

 
Són aquelles que ja sigui per cimentat o ancoratge, només por col·locar i retirar l’odontòleg.
 

Pròtesis sobre implants

 
Són aquelles que estan suportades per implants fixes. Poden estar fixes als mateixos, o ser un dispositiu mixt que pugui retirar-se dels implants amb facilitat.
 

Ponts

 

Solen utilitzar-se per a substituir una o més peces dentals absents, recolzant-se a les dents veïnes.

Extraccions dentàries complexes

Aquestes cirurgies poden presentar-se en pacients que pateixen malalties sistèmiques importants, que han rebut adioteràpia recentment o que ateixen trastorns de la coagulació i amb peces dentàries destruïdes, etc.

Materials de fabricació de les pròtesis

Metall

Actualment, s’utilitzen multitud d’aliatges metàl·lics en diferents concentracions. El metall en pròtesis es treballa mitjançant el colat amb la tècnica de la
cera perduda, excepte el metall de les pròtesis parcials de resina i de l’ortodòncia removible, que són filferros prefabricats, o bé l’ús d’altres tecnologies d’alta definició com el sistema
CAD/CAM (realitzat amb disseny i fresat assistit per ordinador). En casos d’al·lèrgies a alguns metalls, essent exemple clar la produïda per el níquel, quan
això succeeix, existeixen algunes alternatives com els aliatges preciosos, aliatges pal·ladi-plata, titani, alúmina, o el zirconi. Aquest últim és cada vegada més utilitzat, degut a que el zirconi, és el material amb major biocompatibilitat que existeix actualment en el mercat, tan dur com els aliatges metàl·lics no nobles (encara que més fràgil), i molt més estètic i precís perquè es fa amb el mètode CAD/CAM).

Ceràmica

La ceràmica, també anomenada porcellana, és un material molt utilitzat, ja que ben manipulada proporciona a la dent artificial unes qualitats molt similars a les dels dents naturals. 

Resina

 S’utilitzen diferents tipus de resina tant per a la confecció de pròtesi de resina, com per a les bases de les pròtesis metàl · liques, per l’ortodòncia removible, per als ‘provisionals’ i les dents acrílics que es munten en les diferents restauracions.

Ús, manteniment i higiene de les pròtesis

Depenent del tipus de pròtesis el pacient haurà de conscienciar-se en major o menor mesura del manteniment de la mateixa, no obstant, són les pròtesis removibles les que necessitaran d’una especial indicació per a l’usuari:

  • Netejar la pròtesi després de cada àpat, usant un raspall de dents convencional, aplicant sabó i antical. Després esbandir molt be amb aigua. És important la higiene de la pròtesi així com de la propia boca. Principalment per la salut i, per tant, per comoditat i benestar evitant a més a més el deteriorament de la pròtesi, així com mals olors o la simple pèrdua de les característiques estètiques de la mateixa.
  • Retirar la pròtesi per dormir, ja que és recomanable que els teixits de la boca descansin de la pressió a la que es veuen sotmesos, almenys unes hores diàriament.
  • Mentre es mantingui la pròtesi fora de la boca, s’aconsella conservar-la en aigua sola o afegint-li unes pastilles desinfectants. En corones i ponts fixes, el raspallat haurà de realitzar-se de forma idèntica que el d’una dentadura natural.